El diari de recerca del practicum

CICLIN

Part 1 : OBRINT LA MIRADA INDAGADORA A L'AULA

Previ a la fase d'observació

Els centres on vaig realitzar l'Educació Secundària van ser dos; Centre d'Estudis Mollet, on vaig cursar la Educació Secundària Obligatòria, i l'IES Gallecs, on vaig cursar el Batxillerat.

Aspectes positius del Centre d'Estudis Mollet

- Teníem una sola línia per curs

- Bona relació amb el professorat

- S'escoltava l'opinió dels estudiants i es tenia en compte.

- Fèiem pràctiques de laboratori

- Hi havia optatives de reforç o d’ampliació

- El ventall d’optatives era ampli i interessant

- Ens ensenyaven a fer un programa de ràdio

Que vaig trobar a faltar?

- Mesures d'atenció a la diversitat. Teníem alumnes que trencaven la classe pel mig i que tenien enfrontaments continus amb els professors.

- Classes  més dinàmiques

- Alguns professors eren massa grans i utilitzaven formes bastant rudimentàries alhora de donar classe.

- Programes d’intercanvi a l’estranger.

- Reforç d’anglès pels alumnes que anaven més enrederits.

- Els crèdits de síntesi sempre es feien a l’aula.

Aspectes positius de l'IES Gallecs

- Moltes pràctiques al laboratori i molt motivants

- Proximitat amb el professorat

Que vaig trobar a faltar?

- Poques activitats en grup

- Poca dinàmica a l'aula, les classes eren magistrals, exceptuant algun professor.

Durant la fase d'observació

La meva imatge del centre

L'Institut Celestí Bellera és un centre amb una gran varietat de recursos, té molt en compte la diversitat que hi ha al centre i presenta mesures suficients per atendre-la. És un centre 1x1 i combina l'ús del portàtil amb el de prendre apunts. Els professors realitzen les classes amb suport digital, però a la vegada, també utilitzen la pissarra ordinària.

Cada aula està dotada de projector i pantalla i està equipada per a l'ús dels ordinadors.

Referent a l'equip docent hi ha molt bon ambient i treballen com una unitat i estan força coordinats, això implica una bona gestió de l'alumnat i dels possibles conflictes que pugui sorgir amb aquest. 

 L’Institut té un mediador escolar, aquesta era una manca força necessària a l’Institut on vaig cursar la ESO, ja que hi havia força alumnes conflictius i eren els mateixos professors o directors que mediaven els conflictes d’aquests alumnes amb altres companys o professors.

Una de les mesures d'atenció a la diversitat, que l'institut utilitza, són els agrupaments flexibles en les àrees instrumentals, en el meu institut s’utilitzaven les hores d’optativa per a crear grups d’ampliació o de reforç de les assignatures instrumentals.

Aquest any l'institut han implementat la jornada intensiva per a tots els cursos (de 1r de la ESO fins a 2n de Batxillerat). Considero que aquest tipus d'horari els va millor als alumnes i els permet estar més centrats, ja que si ho comparo amb quan jo feia classes a l'institut puc recordar que les dues hores de després de dinar eren bastant feixugues i la classe solia estar bastant cansada i no prestava la suficient atenció. En canvi, amb aquesta jornada s'evita que això pugui passar.

Per últim, una de les metodologies que ha implementat l'institut on realitzo les pràctiques és el treball per projectes i considero que és una eina que permet als alumnes estudiar molts continguts de manera contextualitzada i a través d'una dinàmica a la qual no estan acostumats, per tant, és un avantatge, tan pel professorat, ja que pot treballar fora de l'esquema del suposat contingut que ha de donar a la seva assignatura i tractar altres continguts o altres àmbits amb els alumnes, com per exemple, que aprèn a treballar d'una manera a la què no està habituat això fa que la seva motivació incrementi. (Actualment a projectes els alumnes treballen en tallers de diferents temàtiques i cada setmana van rotant. Tallers com; anàlisi d'aigües del riu congost, de bicicletes, de lectura, entre d'altres.)

Focalitzant l'observació

Durant la primera fase del practicum he `pogut observar que els resultats acadèmics dels alumnes, a l’assignatura de ciències naturals, són molt baixos. He suposat que un dels punts que poden produir aquests baixos resultats és la motivació dels alumnes per aquesta assignatura. Per tant he focalitzat la meva observació cap a cercar maneres de motivar a els alumnes en l'assignatura de ciències naturals. Per a treballar aquest aspecte tan ampli m'he centrar en treballar-lo a partir de les intel·ligències múltiples. Vull fer servir aquesta eina com a recurs per a millorar la motivació dels alumnes entorn l'assignatura de ciències naturals i millorar també, els seus resultats.

CAS

Classe de ciències naturals a 1er de l'ESO - Nivell compost per 90 alumnes distribuït en tres  línies J,K i L.

Tenim unes qualificacions dels alumnes molt variades. La matèria que s’explica és la mateixa, però els alumnes no adquireixen la informació com és degut, podria ser pel seu nivell d’atenció, que sigui baix, ja que potser els hi falta una certa motivació per a seguir les classes.

Durant l’estada del pràcticum no vaig veure que s’utilitzessin activitats multinivell a l’aula de ciències naturals, per tant els alumnes tenien els mateixos tipus d’exercicis i d’examen tinguessin el nivell que tinguessin.

La professora portava un ritme diferent segons la línia on donava classe, ja que hi havia línies que anaven més avançades que altres. Ella donava suficient temps, en les activitats a classe, per a què els alumnes poguessin escriure i completar les fitxes que els hi proporcionava i tenia la paciència suficient per explicar els punts que no quedaven clars.

Feia exàmens  on repetia exercicis d’exàmens anterior i donava pistes als alumnes per a què sabessin que estudiar, però tot i així suspenien molts alumnes. La gran majoria dels suspensos es basaven en un falta d'estudi del temari, d'altres a les tècniques d'estudi i alguns en la dificultat de comprensió del temari. Realitzava exàmens de recuperació, en els quals s'hi presentaven pocs alumnes, i tot i així realitzava una tercera convocatòria per a què els alumnes tinguessin una tercera oportunitat per aprovar, i encara i així molt alumnes no es presentaven a l'examen.

Proposava treballs individuals, amb exposicions power point per a que els alumnes treballessin a fons alguns aspectes teòrics i donava oportunitats als alumnes que no els entregaven durant el plaç acordat deixant-los entregar-ho més tard.

La motivació general dels alumnes per estudiar, aprendre i aprovar era baixa.

Llistat de preguntes

Perquè hi ha tanta diferència entre les notes d’uns alumnes i altres?

Com podríem augmentar la motivació dels alumnes per l'assignatura de ciències naturals?

Treballar la motivació utilitzant com a eina les intel·ligències múltiples milloraria la motivació dels alumnes per l'assignatura de ciències naturals? Com podríem treballar les diferents intel·ligències múltiples?

Perquè alguns estudiants entenen més bé la informació que altres?

Com podem aconseguir que els alumnes acabin adquirint els mateixos coneixements?

Quines mesures podrà utilitzar el professor de ciències naturals alhora d’avaluar a aquests alumnes, que presenten dificultats alhora d’adquirir els nous conceptes explicats a classe?

Per què als alumnes els costa tant concentrar-se en fer una tasca?

Hipòtesi

La motivació dels alumnes enfont la classe de ciències milloraria si es realitzessin activitats relacionades amb les seves intel·ligències múltiples més destacades.

Jo crec que si fem activitats enfocades cap a les preferències dels alumnes podem augmentar la seva motivació i aquest és un item que faria augmentar el seu interès per l'assignatura i a la vegada milloraria els seus resultats acadèmics.

Part 2: Definint la pregunta de recerca i elaborant un pla d'acció

Durant la fase d'intervenció acompanyada

M'agradaria treballar la motivació dels alumnes a la classe de ciències naturals. Voldria treballar aquest aspecte a partir de les intel·ligències múltiples. 

La meva recerca s'ha centrat en documents relacionats amb les intel·ligències múltiples i el docent, com;

Gardner. H. (1999). Intelligence Reframed. Basic Books. New York. Traduit a l'espanyol com La inteligencia reformulada. Las inteligencias múltiples en el S.XXI.  Paidós Ibérica, Barcelona, 2001

- Aquest llibre m'ha permés obtenir informació sobre les diferents intel·ligències i com Garner les descriu i defineix i he utilitzat la informació per al retorn que els hi vaig fer als alumnes.

Roselló, M. (2005) Una experiencia para compartir. Las inteligencias Múltiples en el Colegio Montserrat. Col·legi Montserrat. Barcelona

- Aquest llibre m'ha permés acabar de completar les definicions de cada intel·ligència múltiple, descrites en el document que vaig utilitzar per fer el retorn als alumnes. Aquest llibre també el faré servir per crear les activitats de cara al TFM.

Luca, S. L.(2004) El docente y las inteligencias múltiples. Revista Iberoamericana de Educación nº 342. Río Negro. Argentina: Allen. (ISSN: 1681-5653)
http://www.rieoei.org/deloslectores/616Luca.PDF

- Presenta un taula on defineix als aspectes on destaca l'alumne, el que li agrada i amb el que apren millor, en funció de la intel·ligència múltiple destacada. Aquest document le fet servir poc però l'he utilitzat alhora d'analitzar els resultatst del test individual de cada alumne.

I webs de on he extret el test que traduiré i adaptaré als meus alumnes i que em proporcionen informació de com adaptar les activitats a l'aula, en funció de les intel·ligències múltiples que tinc.

http://www.profesorfrancisco.es/2011/01/educacion-personalizada.html

- D'on he extret i adaptat el test d'intel·ligències que els hi he passat als alumnes per definir les seves intel·ligències múltiples destacades.

El material que ens han proporcionat al màster, referent a ciència contextualitzada, regulació, formes d'avaluació, recull d'activitats contextualitzades, experiments realitzats, tècniques per a plantejar la seqüència d'una o unes activitats, tècniques de recerca educativa, tècniques per a fer més creatives les activitats, entre d'altres.

La meva recerca;

- Identificar les intel·ligències múltiples destacades de cada alumne.

- Definir les intel·ligències múltiples d'algunes de les activitats de la meva Unitat Didàctica.

- Definint la motivació com el grau de; participació, atenció, esforç, rendiment i interès, que tenen els alumnes. Observar la motivació dels alumnes al realitzar les diferents activitats.

Com ho faré?

1. Passaré un test, sobre les intel·ligències múltiples, extret de;

http://www.profesorfrancisco.es/2011/01/educacion-personalizada.html

I traduït i modificat per mi - Document ANNEX

2. Identificaré les intel·ligències múltiples que és treballen a algunes de les activitats de la meva Unitat Didàctica, concretament, activitat 6, 7 i 8.

3. Observaré la motivació dels alumnes, el comportament, el grau de dificultat i la cooperació durant el desenvolupament de l'activitat.

- Graella observació per cada activitat (Annex)

4. Extreure conclusions sobre la necessitat de canviar activitats en funció de les intel·ligències múltiples o no, i per el TFM crearé activitats noves, relacionades amb les intel·ligències múltiples destacades a classe, que afegiria a la meva UD si l'hagués de tornar a presentar.

Que vull investigar?

Si proposo activitats tenint en compte les intel·ligències múltiples els augmentarà la motivació dels alumnes per l'assignatura de ciències naturals.

COM TREBALLARÉ?

GRAELLA OBSERVACIÓ A L'AULA

Posterior a la fase d'intervenció acompanyada

Com ho incorporaré a la meva UD?

Definiré les intel·ligències múltiples que destaquen a les tres últimes activitats i crearé graelles d'observació tenin en compte les items que vull observar a cada activitat i de les intel·ligències destacades de cada alumne.

Caracterització de les activitats de la meva UD

ACTIVITAT 6	NATURALISTA	50%
	INTERPERSONAL	10%
	LINGÜÍSTICO - VERBAL	20%
	LÒGICO MATEMÀTICA	20%

ACTIVITAT 7	NATURALISTA	60%
	INTERPERSONAL	25%
	LINGÜÍSTICO - VERBAL	15%

ACTIVITAT 8	LÒGICO - MATEMÀTICA	40%
	LING - VERBAL	20%
	INTERPERSONAL	40%

Recursos

Tests intel·ligències múltiples

Graella d'observació

Evidències que necessito recollir

Motivació dels alumnes, és a dir, atenció, participació, esforç, rendiment i interès, per les activitats.

En funció dels resultats proposaré un tipus d'activitats o altres.

ANNEX
Enquesta per descobrir les Intel·ligències múltiples dels alumnes

  Enquesta IM by Ariadna Cano Juan

Retorn que van rebre els alumnes

Cada alumne va rebre un mail amb dos documents;

Document 1. Gràfica amb el resultat de les respostes marcades al test

Document 2. Descripció de les diferents intel·ligències múltiples, on podien consultar la seva intel·ligència/es destacada/es, respecte els resultats del test plasmats a la taula i al gràfic del document 1.

A. INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL

Suposa la capacitat d'interpretar, composar i apreciar pautes musicals. Gardner la considera anàloga , estructuralment parlant, a la intel·ligència lingüística. Permet reconèixer, crear i reproduir música.

CARACTERÍSTIQUES;

-        Gran sensibilitat per reconèixer, crear i reproduir el so, la melodia, el ritme i el to.

-        Té interès per gran varietat de sons i es capaç d'organitzar-los en models significatius.

-        Gaudeix i busca ocasions per escoltar música.

-        Respon a la música mitjançant la direcció, execució, creació o dansa, interpretant els climes i el tempos de la música.

-        Avalua, explora i analitza el significat de la música.

-        Reconeix les característiques dels diferents estils i gèneres musicals.

-        Recopila música i informació sobre aquesta

-        Pràctica amb instruments musicals.

-        Desenvolupa habilitat per cantar i tocar un instrument.

-        Gaudeix improvisant i executant sons .

-        Fa una interpretació pròpia de la música que escolta.

-        Pot crear composicions musicals o instruments musicals originals.

B. INTEL·LIGÈNCIA CORPORAL - CINESTÈCICA

Fa referència a la capacitat d'utilitzar parts del nostre cos o la totalitat per a resoldre problemes o crear productes.

CARACTERÍSTIQUES;

-        Facilitat per utilitzar les pròpies mans per produir transformar.

-        Bon control dels moviments corporals i possibilitat de programar-los, establir connexió entre la ment i el cos, desenvolupar habilitats mimètiques o aconseguir una millora de les diferents funcions corporals.

-        Prefereix tocar, palpar manipular allò que ha d'aprendre.

-        Desenvolupa la seva coordinació i sentit del ritme.

-        aprèn millor per mitjà de la experiència directa i la participació.

-        Gaudeix en experiències concretes d'aprenentatge.

-        Demostra destresa en tasques que requereixen l'ús de motricitat.

-        Demostra condicions per a l'actuació, atletisme, dansa, costura, modelatge...

-        Tenen consciència corporal

C. INTEL·LIGÈNCIA VISUAL - ESPACIAL

Suposa la capacitat de reconèixer i manipular espais grans i reduïts. Capacitat de pensar en tres dimensions. Inclou la sensibilitat al color, la línea, la forma, l'espai i la relació entre aquests elements.

CARACTERÍSTIQUES;

-        Reconeix fàcilment les relacions entre diferents objectes situats a l'espai

-        Té bona orientació

-        Aprèn mitjançant la vista i l'observació.

-        Capacitat de pensar i presentar les idees de forma gràfica

-        Produeix imatges mentals.

-        Interpreta gràfics, taules, mapes i diagrames.

-        Pot veure un objecte des de diferents perspectives

-        Dissenyar representacions visuals per la informació

D. INTEL·LIGÈNCIA  LÒGICO - MATEMÀTICA             

Suposa la capacitat d'analitzar problemes d'una manera lògica, de portar a terme operacions matemàtiques o realitzar investigacions d'una manera científica. Utilitzar els números de manera efectiva i raonar adequadament. Sensibilitat pels esquemes, les relacions lògiques, afirmacions i proposicions, a les funcions i altres abstraccions relacionades amb el pensament matemàtic.

CARACTERÍSTIQUES;

-        Capta els objectes i la seva funció del entorn

-        Domina els conceptes de quantitat, temps i causa -efecte

-        Utilitza símbols abstractes per a representar objectes i conceptes concrets.

-        Capta models i relacions

-        Planteja i posa a prova hipòtesis.

-        Utilitza habilitats matemàtiques; estimació, càlcul, interpretació d'estadístiques...

-        S'entusiasma amb operacions complexes.

-        Pensa de forma matemàtica; proves, hipòtesis, models, contraexemples, arguments.

-        Utilitza tecnologia per a resoldre problemes.

E. INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA

El naturalista es expert en reconèixer i classificar les nombroses especies- flora i fauna - del seu entorn.

Capacitat que tenen les persones per distingir, classificar i utilitzar elements del medi ambient - objectes, animals o plantes- . Aquesta intel·ligència implica el coneixement del món natural incloent les plantes, els animals i l'observació científica de la naturalesa.

CARACTERÍSTIQUES;

-        Habilitat de cuidar e interactuar amb els ésser vius, el reconeixement i la classificació de les espècies, el cultiu de les plantes i la capacitat d'apreciar el impacte de la naturalesa.

-        Explora àmbits humans i naturals

-        Aprofita oportunitats per observar, identificar, interactuar amb objectes, plantes o animals

-        Classifica objectes segons característiques.

-        Reconeix patrons entre membres d'una espècie

-        Manifesta desitjos de saber com funcionen les coses

-        S'interessa per l'evolució dels sistemes i la relació entre els sistemes naturals.

-        Prefereix les activitats a l'aire lliure.

F. INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL

Suposa la capacitat de entendre's a un mateix, de tenir un model útil i eficaç d'un mateix, que inclogui els propis desitjos, pors i capacitats, i utilitzar aquesta informació per a regular la pròpia vida.

CARACTERÍSTIQUES;

-        Té consciència de les seves pròpies emocions

-        Troba maneres d'expressar els seus sentiments

-        Estableix i adquireix els seus objectius personals.

-        Reconeix i viu segons un sistema de valors

-        És capaç de treballar individualment.

-        És qüestiona grans preguntes existencials

-        Està en constant creixement personal

-        Intenta comprendre les pròpies experiències

-        Reflexiona

-        Busca oportunitats per actualitzar-me i renovar-se

-        Té confiança amb els demes

-        Sap reconeixes a si mateix i actua en conseqüència

-        Registra els seus sentiments i reflexiona sobre els seus pensaments i la seva conducta

-        Te un bon domini de les emocions tan per expressar-les com per inhibir-les.

-        Són pensatius i solen contactar amb el seu món d'idees.

-        És coneixen i això els permet descobrir què necessiten.

-        Són empàtics (entenen els sentiments) amb si mateixos i poden ser-ho amb els altres.

-        Treballen i estudien de forma individual

-        Investiguen amb autonomia, experimenten per si mateixos.

G. INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL

La capacitat d' una persona per entendre les motivacions, els desitjos aliens i, en conseqüència, la capacitat per a treballar eficaçment amb les altres persones.

CARACTERÍSTIQUES

-        Estableix i manté relacions

-        Reconeix i utilitza diferents maneres de relacionar-se

-        Percep els sentiments, motivacions, conductes dels altres

-        Participa a projectes cooperatius

-        Influeix sobre accions o opinions dels demés

-        Desenvolupa les seves habilitats de mediació

-        Observa diferents perspectives en les qüestions polítiques o socials.

-        Empatitza (compren els sentiments de la resta) amb la resta i és capaç de crear i mantenir un bon clima dins del grup.

-        Bona capacitat per treballar en grup

-        Escolta o aprecia la perspectiva dels altres.

-        Els agrada organitzar events, dirigir equips.

-        Es comprometen amb els problemes del demes.

-        Els agrada treballar en un clima de harmonia, dialogant, en equip, estudiant amb altres i intercanviant experiències.

-         

H. INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICO - VERBAL

Sensibilitat especial pel llenguatge parlat i escrit. Capacitat per aprendre idiomes i utilitzar el llenguatge per adquirir determinats. Sensibilitat pels sons, els significats i les funcions de les paraules. Ens permet recordar i crear.

Característiques

-        Comprensió de l'ordre i del significat de les paraules, la possibilitat d'ensenyar, explicar i aprendre.

-        Facilitat per memoritzar i recordar.

-        Bona disposició per entendre el humor i crear-lo.

-        Capacitat de convèncer els altres

-        Escolta i respon a la paraula parlada.

-        Imita els sons i la forma de parlar, llegir i escriure dels altres.

-        Escolta amb atenció, comprèn, parafraseja, interpreta o explica i recorda lo llegit.

-        Escriu de forma eficaç; comprèn i aplica les regles gramaticals, ortogràfiques i de puntuació i utilitza un vocabulari ampli i apropiat.

-        Mostra capacitat per aprendre altres llengües.

-        Utilitza les habilitats d'escoltar, parlar, escriure i llegir per recordar, comunicar, debatre, explicar, persuadir, crear coneixements, construir

---

Graella d'observació utilitzada per valorar la motivació dels alumnes entorn les activitats realitzades

GRAELLA OBSERVACIÓ ACTIVITAT 8.pdf by Ariadna Cano Juan

Part 3. Analitzant la pròpia intervenció

Posterior a la fase d'intervenció autònoma

1. Quines evidències has recollit?

Per recollir les dades dels tests he valorat les intel·ligències múltiples que obtenien un màxima puntuació a cada test, és a dir, si un alumne marcava 6 opcions de l'apartat A, és a dir 6 respostes marcades = a 6 punts a l'apartat A, però en canvi dels altres apartats en marcava menys de 6, per tan menys de 6 punts, valorava com intel·ligència destacada la que tenia major puntuació, en aquest exemple seria la de l'apartat A que fa referència a la intel·ligència musical. Els alumnes podien marcar com a màxim 7 respostes de cada apartat, per tan la puntuació màxima de cada apartat era de 7 punts.

Si un alumne obtenia una puntuació màxima a més d'un apartat, per exemple encerclava 5 respostes a l'apartat B, G i H, per tan 5 punts a cada apartat, valorava com intel·ligència destacada les tres que feien referència a aquells apartats, en aquest cas serien intel·ligència cinètica - corporal, interpersonal i lingüística - verbal.

Per optimitzar l'estudi també he valorat aquells apartats que presentaven la segona màxima puntuació sempre i quan només varies 1 punt respecte la màxima. Si la variació era de més d'un punt, ja no valorava aquell apartat, per exemple; 

Alumne 1 - 
Puntuació màxima ; 5 a l'apartat G 
Segona puntuació màxima 4, a l'apartat H 
Quins apartats valorava ?  Valorava els dos apartats

Alumne 2
Puntuació màxima ; 5 a l'apartat H
Segona puntuació màxima ; 3 a l'apartat B
Quins apartats valorava?  Només valorava el primer apartat ja que el segon variava de més d'1 punt respecte al primer.

Resum dels resultats Test IM de 1er de la ESO

Intel·ligències Múltiples destacades (IM)	Nº alumnes
Naturalista	38
Interpersonal	39
Lingüístico - verbal	8
Cinetico - corporal	25
Intrapersonal	22
Musical	26
Visual - espacial	21
Lògico - matemàtica	9

RESULTATS GRAELLA D' OBSERVACIÓ

Escala d'estimació utiltzada a la graella d'observació

La graella d'observació la he valorat numericament. Els valors que s'han fet servir són del 1 fins al 4, entenent el 1 com el valor més baix i el 4 com el valor més alt.

Els ítems que he valorat per interpretar la motivació dels alumnes són; l'interés per l'activitat, la participació, el rendiment, l'esforç i l'atenció. Si l'alumne complia aquests items a la perfecció el valorava amb un 4, si pel contrari no els complia la valoració podia variar des del 3.5 fins al 1.

	ESCALA D'ESTIMACIÓ
	1	2	3	4
ÍTEMS PER VALORAR LA MOTIVACIÓ	No participa	Participa poc	Participa	Participa molt
	No rendeix	Rendeix poc	Rendeix	Rendeix molt
	No s'esforça	S'esforça poc	S'esforça	S'esforça molt
	No li interessa	Li interessa poc	Li interessa	Li interessa molt
	No està atent/a	Està poc atent/a	Està atent/a	Està molt atent/a

He sumat el valor total de cada item valorat (el resultat màxim que podia obtenir cada alumne per activitat era 20 i el mínim 5). Després he anat sumant els diferents resultats totals, de cada alumne, agrupant-los per intel·ligències múltiples destacades i he calculat el % total de motivació en funció del total d'alumnes que havien assistit a l'activitat aquell dia i presentaven aquell tipus d'intel·ligència.

RESULTATS OBTINGUTS:

Resultats activitat 6

Si observem la gràfica anteriors veiem que els alumnes que presenten un % de motivació més elevat són aquells que presenten com a intel·ligència múltiple destacada la lingüística - verbal (75%), visual - espacial (70.9%) i intrapersonal (70.6). Després tindríem els d'intel·ligència musical (68.1%), cinètica - corporal (67.3%) i naturalista (64.5%) i per últim als que presenten als d'intel·ligència interpersonal (56.7%) i lògica - matemàtica (54.6%)

Resultats Activitat 7

Observem que els alumnes que presenten un % de motivació més elevat són aquells que tenen com a intel·ligència múltiple destacada la naturalista (80%), interpersonal (75.9%), visual - espacial (70.9%) i intrapersonal (70.6%). En segon lloc tindríem els d'intel·ligència musical (68.1%), cinètica - corporal (67.3%) i lògic - matemàtica (65.5%) i per últim els d'intel·ligència lingüística - verbal (54,4%).

Resultats Activitat 8

A partir dels gràfics observem que els alumnes que presenten un % de motivació més elevat són aquells que presenten com a destacada la intel·ligència múltiple lógic - matemàtica (82%), musical i intrapersonal (80.8%), en segon lloc tindríem els d'intel·ligència lingüístic - verbal (74.5%), interpersonal (73.3%) i visual - espacial (70.9%), i per últim els d'intel·ligència  cinètica - corporal (67.5%) i naturalista (35.8%).

INTERPRETACIÓ RESULTATS

 Veien els totals obtinguts considero que la motivació dels alumnes es pot interpretar de la següent forma:

Rang de valors en %	Motivació alumnes
30 - 50	L'activitat els motiva molt poc
50 - 60	L'activitat els motiva poc
60 - 70	L'activitat ni els motiva ni els deixa de motivar
70 - 80	L'activitat els Motiva
80 - 90	L'activitat els motiva molt
90 - 100	L'activitat els motiva moltíssim

2. Com contrastaries la teva hipòtesi de partida amb les evidencies obtingudes?

Hipòtesi plantejada ;

La motivació dels alumnes enfront la classe de ciències milloraria si es realitzessin activitats relacionades amb les seves intel·ligències múltiples més destacades.

Referent a l'activitat 6, caracteritzada com a 50% naturalista, 20% lingüística - verbal, 20% lògic - matemàtica i 10% interpersonal, els alumnes que presenten un % de motivació més alt són aquells que presenten la intel·ligència visual - espacial, intrapersonal i lingüístico -verbal. Observem que els valors obtinguts en aquest cas no coincideixen amb la hipòtesi plantejada ja que, la intel·ligència que hauria de tenir un % de motivació més elevat hauria de ser la Naturalista i en canvi don valors que s'interpreten com que els alumnes ni els motiva ni els deixa de motivar l'activitat. No obstant si que podem observar una coincidencia entre el % de motivació dels alumnes amb intel·ligència lingüística - verbal i el tan per cent, d'aquesta intel·ligència, que conté l'activitat. Per últim, les altres dues intel·ligències que caracteritzen l'activitat presenten uns valors que defineixen que els alumnes estan poc motivats. Per tan en aquest cas la hipòtesi, en gran part, no és compleix.

Si ens fixem en els resultats obtinguts a partir de la graella d'observació de l'activitat 7, caracteritzada com 60% naturalista, 25% interpersonal i 15% lingüística - verbal, els alumnes amb un % de motivació més elevat són aquells que posseeixen com intel·ligències múltiples destacades la naturalista i la interpersonal, les que es treballen en un 75% de l'activitat., per tan, en aquest cas la hipòtesi és compleix a la perfecció. No obstant, cal anomenar que els alumnes que mostren més poca motivació per l'activitat són aquells amb una intel·ligència lingüística - verbal, que forma part d'un 15 % de l'activitat, per tan la hipòtesi en aquest punt no es compleix.

Per últim, si ens fixem en l'activitat 8, caracteritzada com lògic - matemàtica en un 40%, lingüística verbal en un 20 % i interpersonal en un 40%, també hi ha una coincidència respecte als alumnes que tenen com a destacada la intel·ligència lògic - matemàtica i els que presenten % de motivació més alt, els quals estan molt motivats. Els alumnes amb intel·ligència lingüístico - verbal i interpersonal, presenten uns valors de motivació que indiquen que estan motivats, per tan en aquest cas la hipòtesi es compleix parcialment.

3. Quins aspectes han funcionat bé de la teva proposta?

A cadascuna de les activitats podem observar que han sortit resultats coherents amb la hipòtesis plantejada. Tot i no coincidir algunes de les intel·ligències que treballen amb l'augment de la motivació dels alumnes que posseeixen el tipus d'intel·ligència treballada, a cada activitat he pogut observar que almenys una de les intel·ligències múltiples treballades formava part dels alumnes amb % d motivació més alt.

4. Quins aspectes es podrien millorar?

Jo crec que els resultats mostren que algunes activitats, tot i estar encarades a treballar un tipus d'intel·ligències no són el suficient motivadores per als alumnes que presenten aquestes intel·ligències. El que podria millorar serien les activitats, buscar noves variants per realitzar-les i a més a més plantejar noves activitats que només és focalitzessin en una o dos intel·ligències com a màxim. També crec que per millorar els resultats s'hauria de plantejar un ventall d'activitats tenint en compte la taula "D'intel·ligències múltiples destacades a 1er de la ESO" i definint el valor 15 com a nombre mínim per a valorar la intel·ligència múltiple com a destacada, que la tindria en compte per realitzar les noves activitats.